El Nou Santuari

Panoràmica del Santuari de Meritxell

El Nou Santuari de Meritxell a més del seu significat religiós i seu de la religiositat andorrana. La fe i devoció del poble andorrà fa de Meritxell el cor espiritual del País

El Santuari de Meritxell es presenta com un dels exponents més representatius de l'arquitectura d'Andorra del final del segle XX. L'eclecticisme monumental de Ricard Bofill ha enriquit la cultura material del nostre país amb una obra representativa i ha establert un precedent, pel que fa a l'arquitectura contemporània.

Meritxell és molt més que un Santuari. És un espai de pau. D’aquí ve la gran importància del claustre obert per contemplar la muntanya, els prats, els jardins, tot per poder respirar la pau religiosa tan necessària en la societat postmoderna, cada dia més estressada o agressiva. El Santuari de Meritxell és una marc per a la contemplació.

El Conjunt Històric de Meritxell està constituït per dos edificis: el Santuari vell de Meritxell i el santuari nou de Meritxell, declarats béns d’interès cultural. La presència d’ambdues infraestructures perpetua la continuïtat i la constant renovació del fet religiós i de l’Església com a institució.

 

EL PROJECTE

El projecte del nou Santuari de Meritxell neix la catastròfica nit del 8 al 9 de setembre de 1972 quan es crema l’església de Santa Maria de Meritxell.

El primer projecte del Santuari de Meritxell hi participen els tallers d’arquitectura Moragues, Bohigas-Martorell-Mackay i el de Ricard Bofill, per diverses raons aquest projecte comú no es va tirar endavant i Ricard Bofill va passar a dirigir el projecte del nou Santuari de Meritxell.

El projecte de Ricard Bofill presenta un Santuari de Meritxell colossal amb un viaducte que connectava les muntanyes de la vall, un llac artificial amb un pont amb un carrer amb de botigues i restaurants, una gran escalinata amb terrasses, petits aixoplucs i escultures de grans dimensions, a més d’anfiteatres per aplecs populars i actes culturals.

Vista del pati a cel obert i els seus arcs

Era un projecte força ambiciós que tenia el risc de no ser entès per la població nacional, molt influenciada per la forma constructiva del vell santuari i dels testimonis romànics.La part construïda ja va ser molt difícil d’assimilar i no hi va haver consens social per acceptar-la fins al cap d’uns anys.

El projecte es va configurar sobre tres pilars simbòlics: fe, identitat i cultura, que havien d’atorgar a Meritxell força religiosa i grandiositat monumental. La primera idea va ser crear un espai grandiós i sublim que s’integrés en el paisatge i alhora creés un impacte visual notable: un gran complex capaç d’aglutinar la religió i la cultura.

D’aquest somni de Ricard Bofill només s’ha fet realitat una petita part, aquesta construcció s’inicia el 8 de setembre de 1974 quan es col•loca la primera pedra, tot i que les obres no estan acabades, el 8 de setembre de 1976 s’inaugura el Santuari de Meritxell.

Amb influències de diversos estils, Bofill va projectar un edifici de volums geomètrics marcats que configuren un eclecticisme monumental. Aquestes formes avantguardistes de la concepció del nou santuari fan que avui en dia, el conjunt del nou i vell santuari és un dels llocs més visitats del Principat, guarnit per la devoció i l’entusiasme d’andorrans i visitants.

EL TEMPLE

Inspirat en estils artístics diferents, l’edifici central del Santuari de Meritxell s’organitza a partir d’una nau de creu grega distorsionada i té un absis de planta quadrada. La coberta de l’edifici és fa amb volta de canó. Al voltant de la creu grega que dibuixa la nau s’organitzen els diferents espais del santuari. L’esquema d’aquests espais, les seves mides i proporcions, són l’intent d’utilitzar la secció àuria o proporció divina dels temples grecorromans recuperada per les esglésies del renaixement. El nou i renascut temple emana llum i esperança a tothom que el visita.

El santuari des de l'aire

El conjunt arquitectònic també el formen un campanar torre de planta quadrada d’importants dimensions inspirat en els campanars dels monestirs romànics catalans. Aquest volum arquitectònic vertical està recobert per unes làmines de coure, afegides per l’arquitecte amb l’objectiu que el pas del temps i gràcies a la humitat es convertissin en làmines verdes, que integressin encara més l’edifici en el paisatge muntanyenc. Malauradament el clima de les valls andorranes no ho ha permès.

La inspiració romànica també la trobem en el claustre adossat al costat sud cobert amb volta de creuria i que es va idear per recordar els claustres dels centres monàstics medievals. En aquest espai també hi trobem làmines de coure. En contraposició a aquest claustre, trobem al costat nord un pati amb certes reminiscències als patis que podem veure a l’arquitectura islàmica.

L’edifici es relaciona estretament amb el paisatge que l’envolta i el fan penetrar a l’interior per grans obertures, de tal manera que s’estableix una certa connexió amb l’art islàmic, en el qual també s’inspira la font d’aigua central del claustre.

El conjunt arquitectònic també el formen un campanar torre de planta quadrada d’importants dimensions inspirat en els campanars dels monestirs romànics catalans.

A més de la influència romànica i islàmica, el principal punt de referència en el disseny del Santuari són les ruïnes cremades de la capella de Santa Maria de Meritxell, un homenatge que fa l’arquitecte a l’antiga església i que plasma amb els enormes arcs blancs de mig punt que sostenen i decoren l’edifici.

ELS MATERIALS

El nou Santuari destaca per la seva austeritat, no conté cap ornamentació:

  • la pedra de pissarra, treta de la mateixa muntanya
  • la blancor del sostre i del terra que sintonitza amb la neu decoració hivernal de Meritxell
  • el coure amb què revesteix totes les teulades i els 33 metres de campanar, per fer joc amb el verd dels prats de l’entorn del Santuari, que li fan de catifa
  • una vidriera solemne i grandiosa que separa l’església i el claustre gran, que fa de plaça del Santuari. Si els vitralls del gòtic amb la seva riquesa de colors transfigurada pels raigs del sol ens parlen de la transcendència divina, per què no ens en pot parlar la cascada de llum que regala la vidriera a l’església

Guia del Santuari

TOP