L'antiga església

L'antic santuari va ser rehabilitat a l'any 1994

La nit del 8 al 9 de setembre de l’any 1972 un incendi destrueix gran part de l’antic Santuari de Meritxell

L'antiga església' o ‘l'antic santuari' és una capella dedicada a Santa Maria. Es tracta d’un edifici d’origen romànic aixecada en un moment indeterminat anterior a la segona meitat del segle XII. Les estructures visibles d’aquesta primitiva obra romànica són poques: s’ha conservat el mur oest, que s’integra dins la paret lateral de ponent de l’edifici barroc, i els fonaments de l’absis, descobert durant les excavacions arqueològiques de l’any 1991. Aquestes darreres van posar al descobert tota la planta de l’edifici -de nau única- i del porxo al costat sud.

Aquests vestigis són suficients per imaginar un temple d’estructura senzilla i de dimensions reduïdes, d’estil popular i analogies tipològiques amb l’arquitectura religiosa de l’època romànica a les contrades pirinenques.

Als murs interiors, la decoració pictòrica, deuria evocar els temes religiosos vigents a l’època. Els treballs arqueològics han posat al descobert l’existència d’almenys dues capes de restes pictòriques als murs de la capçalera.

L’església, erigida sota l’advocació mariana, comptava amb una talla romànica de la Mare de Déu entronitzada amb el nen als braços, datada del segle XII, que després seria patrona de tots els habitants de les Valls. Cap al segle XVI, s’instal•là el retaule dedicat a Santa Maria de tradició gòtica, amb una nova imatge central, més d’acord amb les formes d’aquest estil.

Vers l’any 1658 es va fer la nova església barroca que en gran part correspon a l’actual, a excepció de la capçalera que es modifica al segle XIX quan es construeix un cambril i es decora l’interior amb unes pintures murals del pintor Josep Oromí, de La Seu d'Urgell. Aquesta gran reforma pràcticament va desembocar en un edifici de nova planta. Aquest, de dimensions més àmplies, s’orientà transversalment nord-sud, i es bastí d’un campanar d’espadanya de doble ull i d’un porxo al costat sud. De ben segur, conservà de la primitiva construcció les formes tipològiques basades en l’arquitectura medieval.

Aquesta nova etapa omplí l’interior amb nous retaules, més monumentals i artísticament més rics, amb daurats, relleu i imatges en bust rodó, més d’acord amb l’estil barroc. Tot i que algunes escenes bíbliques universals eren presents a les predel•les, el cos del retaule es reservava per a les advocacions dels sants en vigor aleshores.

 

L’especial veneració adreçada a la Mare de Déu de Meritxell promogué, indirectament durant el segle XIX, la darrera reforma de la capçalera de l’església, amb la inclusió d’un cambril per fer més accessible la imatge de la Verge romànica, als ciutadans i devots. L’any 1866, el pintor Josep Oromí decorà, a manera horror bacui, els murs interiors de l’edifici amb ornamentacions de trompe l’oeil a base de figuracions arquitectòniques i cortinatges.

 

La nit del 8 al 9 de setembre de l'any 1972 un incendi destrueix gran part de l'església, inclosos documents originals del santuari. Amb l'incendi es van perdre totes les imatges i retaules que decoraven l'interior del temple, inclosa la talla romànica de la Verge. Les ruïnes que van quedar en peus es van rehabilitar i en 1994 i la capella de Santa María de Meritxell es converteix en la seu de l'exposició permanent ‘Meritxell Memòria’.

L’edifici que podem visitar avui té planta rectangular, absis de planta quadrada, coberta a dues aigües, campanar d’espadanya i porxo adossat al mur sud.

 

Antiga església després de l'incendi

L'INCENDI

L’incendi del Santuari de Meritxell, la nit del 8 al 9 de setembre de 1972, destruí l’edifici i tot el que contenia. La reacció popular, de gran commoció, fou immediata tot manifestant-se un neguit generalitzat. Es parlà de catàstrofe, de pèrdua de personalitat específica andorrana i de destrucció del nostre patrimoni immoble i moble, qüestionant-se encara en l’actualitat quin fou el destí de la imatge de la patrona.

L’any 1974 el Taller d’Arquitectura de Ricard Bofill presentà el projecte del nou santuari que s’inaugurà l’any 1976. La crisi econòmica, el decurs polític i la resposta popular obligà a que el projecte inicial no es dugués a terme en la seva totalitat.

Aquesta nova construcció sintetitza i combina les formes del món romànic, les ruïnes del vell santuari amb elements arquitectònics propis del renaixement florentí i de l’art islàmic.

20 anys després de l’incendi, s’inicià el procés de rehabilitació de l’antic santuari de Meritxell, que culminarà el 1994 amb la realització d’aquesta exposició commemorativa.

EXPOSICIÓ 'MERITXELL MEMÒRIA'

L’inici d’aquesta exposició ens trasllada escenogràficament a sota d’una gavernera florida, element protagonista que, segons conta la llegenda, aixoplugava la imatge de la Mare de Déu de Meritxell, en ple més de gener.

Un cop a l’interior, diferents plafons – vitrina, inspirats en les formes dels retaules, serveixen de marc per explicar el poble, la història, el patronatge i l’incendi de Meritxell, alhora que s’exposen les peces més representatives.

Com a fons diverses imatges fotogràfiques que evoquen alguns moments viscuts entorn del santuari.

TOP